Llegir de nit


Vincle – Isabel Fonseca

Posted in Isabel Fonseca per Marta Millaret a Desembre 29, 2009

M’ho he passat molt bé llegint aquest llibre. El que més m’ha divertit és imaginar-me la cara de Martin Amis, el famós marit de l’autora i home més aviat baixet, ensopegant amb cadascuna de les referències que fa el personatge principal de la novel·la sobre l’alçada del seu marit, un home extremadament alt. Els paral·lelismes del matrimoni protagonista d’aquest llibre amb l’autora i el seu marit semblen miratges o miralls que deformen la realitat i la ficció a la vegada. Molt divertit el joc, sí, senyora Amis. I el llibre s’aguanta més enllà d’aquest joc. Això sí que és un èxit.

Amb una aparença domèstica i inofensiva, de relat que sembla que fàcilment podríem construir, nosaltres o uns amics propers, el llibre és ple d’històries quotidianes, emocions, silencis matadors, paraules mesurades, angoixes, ensenyaments vitals i una certa pretensió moral que no se m’ha fet gens exòtica. M’ha semblat interessant i molt elegant la manera com es descriu el silenci  en aquest llibre.  Els personatges poden no dir-se res però el lector podrà sentir clarament el soroll d’un cop de porta sense que sembli un efecte de so.

El personatge femení protagonista és algú molt estilós, algú que sempre es troba en una mena d’alt standing de bellesa, classe i estabilitat psicològica malgrat que pretengui baixar al món dels imperfectes en alguns moments despentinats o poc conjuntats, però mai no es permet una pífia veritable. El llibre obre d’aquesta manera un retrat força realista de misèries i de grandeses i, sobretot, penso que retrata els límits de la perfecció. Entremig de tot això m’ha semblat trobar-hi bones lliçons, algun homenatge útil i alguna llàgrima justificada. Salvo el llibre (de fet, se salva ell sol). Salvo l’autora (que també se salva ella sola). I salvo tots els personatges, fins i tot la Giovana (es podria dir d’alguna altra manera l’amant del teu marit?) i la tia Eunice (hi ha un nom més deserotitzant sota el qual amagar una amant?). I quasi diria que adoro el matrimoni. Sembla millor que el no-res!

Els sentiments i les vivències són coses molt difícils, no és cap novetat, però els jocs argumentals d’aquest llibre m’han satisfet plenament. Si me’n recordo investigaré què és la moleh oberta. Aquest llibre és rodó i ple de bots salvavides (o regals) en forma de poemes de Philip Larkin: “L’amor és qui ens sobreviurà”. I malgrat tot, la frase que he subratllat amb més emoció us la regalo tot seguit: “Era imprescindible i trobaria el gust a fer-se responsable de la seva pròpia felicitat”. Així de clar.

Advertisements

2 Respostes to 'Vincle – Isabel Fonseca'

Subscribe to comments with RSS o TrackBack to 'Vincle – Isabel Fonseca'.

  1. viuillegeix said,

    Un post que fa pujar la lecturina. Queda anotat el llibre i el “coti” del Amis i la Fonseca, que no sabia que fossin parella. Una mica de salsa rosa de tant en tant no està mal, no?

  2. marta said,

    aviam si algú més el llegeix i n’escriu alguna cosa. De moment encara que l’he vist sovint a les taules de les llibreries no he trobat cap blog que en parli. Salut i ja m’explciaràs què et sembla si te’l llegeixes


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: