Visions i cants – Joan Maragall

Més poesia. Un llibre mític i ple de mites: el comte Arnau i en Serrallonga, entre d’altres. I de paraules que formen part d’alguna cosa nostra com ara la sardana i la senyera. No m’ha agradat especialment el llibre. M’ha semblat antiquat, com d’un altre temps, amb un tuf d’escola i d’església que m’ha semblat poc o gens atractiu. Però en canvi sí que m’ha agradat la figura del poeta Joan Maragall, un home absolutament vital. En aquest enllaç es pot llegir la seva correspondència, pel meu gust força interessant, sobre ell mateix i la seva obra.

Suicidios y otras muertes – Alfons Costafreda

Aquest llibre va venir a buscar-me a la biblioteca, jo no el vaig buscar. Va sortir ell del prestatge on dormia i m’ha seduït totalment. És un llibre de poesia i m’ha agradat moltíssim. M’avergonyeixo de no conèixer el nom d’Alfons Costafreda, poeta nascut a Tàrrega que se suïcidà el 1974 convertint aquest llibre en un llibre pòstum. Però més enllà d’això, els poemes són immediats i forts, tan bonics i tan forts com la nova plaça oberta de Ripoll, un gegant de formigó i ferro enmig d’unes cases velles i davant d’un immens i gloriós escenari natural. Em declaro admiradora d’Alfons Costafreda i lamento el seu final. El llibret del 1974 costa de trobar però Tusquets publicà el 1990 les obres completes de l’autor. Que no us espanti la mort, aquests poemes són boníssims.

Olor de colònia – Sílvia Alcàntara

Recomano aquest llibre a qui vulgui fer un viatge en el temps i situar-se en un moment on església i fàbrica eren escenaris habituals en alguns llocs de Catalunya . Els grans temes quotidians de la feina, la família i la  vida social -amb les seves lluites i derrotes-, desfilen i es desfilen en aquest llibre de paraules dolces i treball literari seriós tant pel que fa a l’estructura com al lèxic. Perfecte per posar cara, ulls, veu i cor a les històries que alguns sempre hem vist en blanc i negre. Bon llibre.

Penas del joven Werther – Johann W. Goethe

Ho tinc claríssim. Aquest llibre m’hagués agradat més quan tenia setze anys. Hagués al·lucinat tantíssim…! Ara només m’ho he passat molt bé llegint-lo però són tantes les informacions i les desinformacions que tenia al cap sobre aquest llibre i aquest autor que no he pogut fer-ne una lectura innocent. De totes maneres, m’ha semblat fresc, exagerat i una mica ploramiques el protagonista, i m’he divertit. El que més m’al·lucina avui d’aquest llibre és que fou escrit l’any 1774. El podem situar dins del corrent de l’Sturm und Drang, un dels pocs corrents literaris amb un nom realment bonic pel meu gust. La literatura no és un bolet aïllat, explica i ens explica, i tot plegat és tan interessant que suposo que ningú no esperarà que jo pretengui explicar-ho sense morir en l’intent. Seria impossible. Tant si sou joves com si no ho sou tant, si sou passionals, llegiu-lo.

Maldito karma – David Safier

Voleu emocionar-vos sense deprimir-vos? Aquest és el vostre llibre. Vaig comprar-lo per la portada i com a lectura seleccionada per a les vacances de Setmana Santa, m’ha convençut. És un llibre divertit i que es llegeix fàcilment. Això sí, és un llibre de sentiments escrit en clau d’humor i amb animalons. Aquests tres elements us han de fer gràcia. M’ha agradat perquè he rigut i he plorat en alguns fragments, i perquè m’ha semblat enginyós tot i que segurament en la traducció diria que algunes coses d’aquest llibre han perdut frescor. Recomanable com un suc de taronja a mitja tarda, per fer una pausa i gaudir d’una cosa senzilla i saludable que ens pot anar molt bé i que, a més, pot ser un plaer.