Llegir de nit


La mort a Venècia – Thomas Mann

Posted in Thomas Mann per Marta Millaret a Mai 10, 2010

Mai cap llibre m’ha fet venir tanta son com aquest. He tingut seriosos problemes amb aquest llibre, hi ha hagut paràgrafs que els he hagut de començar a llegir tres cops –com a mínim- abans d’aconseguir acabar-los de llegir sencers sense adormir-me. I a sobre he tingut uns quans ensurts cada cop que m’he adormit i el llibre (tapa dura) m’ha caigut de les mans al terra (pataplof!) fent un soroll infernal que m’ha espantat.

Indignada, he agafat el llibre i me l’he endut dos dies seguits a un parc i només així, enmig de l’estressant i estreta línia que separa la multitud de nens cridaners en patins o en bicicleta acompanyats de pares benintencionats i més aviat silenciosos d’una banda, i la multitud d’amos de gossos cridaners cridant gossos cridaners sense lligar a l’altra banda, he pogut vèncer els quasi infinits atacs de somnolència que m’amenaçaven i he pogut acabar el llibre que tanmateix és prou curtet per tot el que arriba a explicar.

Com pot ser que un llibre que m’ha fet riure tantíssim per sota el nas gràcies a la lectura que n’ha fet  el professor Robert Caner-Liese a les seves fantàstiques classes, m’hagi fet venir després tanta son? Estic tarada? Cada dia el món em sembla més von Aschenbach. Bo*, no em feu cas i llegiu-lo. Res no és el que sembla.

* Exclamació usada per a expressar aprovació.

Advertisements

2 Respostes to 'La mort a Venècia – Thomas Mann'

Subscribe to comments with RSS o TrackBack to 'La mort a Venècia – Thomas Mann'.

  1. dErsu_ said,

    Podeu, sinó, provar la serva versió cinematogràfica, prou digna, també.
    http://www.imdb.com/title/tt0067445/

  2. marta said,

    Feia dies que no et veia dErsu…

    Sento dir-ho però tampoc no em va agradar la pel·lícula. I això que no la vaig veure fins l’endemà d’haver acabat el llibre (al parc). Potser un altre dia.

    Diria que la pel·lícula encara em va agradar menys que el llibre, el llibre alguns paràgrafs em van divertir, la peli només em va agradar els tres primers minuts, la música, l’arribada a venècia i després son, molta son

    Que consti (per Mann i per Visconti) que no em carrego ni el llibre ni la pel·lícula, només l’efecte que van tenir en mi en un moment concret.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: