Siete noches – Jorge Luis Borges

Per fi he llegit alguna cosa de Borges. Es tracta d’un llibret petit i amb un títol molt bonic format per set conferències que l’escriptor va fer l’any 1977 -l’any que vaig néixer-, i que després ell mateix va revisar abans de la seva publicació. No ha estat malament l’experiència. Els temes dels set escrits són independents i ben diversos però tenen en comú la presència constant de referències que m’han resultat familiars.

No és que conegui tot allò a què feia referència Borges, ni molt menys, és que les referències bàsicament literàries i filosòfiques que fa Borges en aquestes conferències són les mateixes que sovint fa un cert grup d’intel·lectuals que em semblen interessants. Això m’ha sorprès moltíssim. Hi deu haver gaire gent com jo familiaritzada amb aquestes referències –potser sense ni saber que són referències que ja feia aquest escriptor ara fa trenta anys- i més aviat ignorant dels continguts originals als quals fa referència?

Després de llegir el llibre tinc ganes de llegir la Divina Comedia de Dante (potser seria una bona opció mirar d’aconseguir l’edició en italià i castellà i il·lustrada per Miquel Barceló?), penso continuar apuntant els meus somnis (i els malsons, de fet els malsons són el tema d’una de les  conferències). He après alguna cosa del budisme, de la càbala (sobre aquest tema Borges menciona Catalunya) i de la ceguesa.  Però el text que m’ha agradat més de tots és el que tracta sobre la poesia i la seva musicalitat. Molt recomanable tot el llibre. M’ha semblat una molt bona lectura tant si et perds amb les referències com si no.

Lena – Jordi Coca

Després de deixar el suposat gènere eròtic, gairebé sense pausa arribo a una novel·la que jo també consideraria de gènere eròtic i que dormia de feia anys a la prestatgeria del menjador de casa fent cara de no haver trencat ni un plat. Un parell de personatges desiguals, un d’enorme i un de molt petit quant a la quantitat de detalls proporcionats i una aventura quotidiana que avança i que pren un aire místic i sensual com de novel·la d’Haruki Murakami. Mig llibre és una construcció de perfeccions i mig llibre n’és el seu enderrocament aparent. Enmig de boscos i llacs idíl·lics hi ha combats incòmodes entre fortaleses i febleses, alguna sorpresa desagradable i una frase final que  és una sentència que no oblidaré.  Recomanat per a qui confiï i desconfiï de la seguretat de les aparences, de l’ordre i de la passió extrema, tot ben barrejat.

Sara, la dona sense atributs – Carles Cortés

Aquest llibre m’ha enganxat des de la primera pàgina. És intens, és profund i està molt ben escrit. Guardonat amb el premi de literatura eròtica de la Vall d’Albaida el 2009, diria que a més de l’erotisme aquí hi trobareu una bona novel·la. Escrita en segona persona i amb un retrat psicològic atrevit i ben construït és gairebé inevitable establir un diàleg amb els protagonistes, les seves pors, els seus secrets i també la seva força. El fet que la protagonista sigui una dona de cinquanta anys és un valor afegit que obre un horitzó ric i potser inesperat d’experiències que diria que poden ser universals. La sordidesa vista com una escletxa que pot aparèixer i desaparèixer d’una vida qualsevol em sembla un secret a crits que es llegeix amb plaer en aquest llibre amb banda sonora d’Edith Piaff incorporada. Molt recomanable.

Mort a Venècia – Thomas Mann **segona lectura**

Plaer moderat. Aquest cop ja no m’he adormit. Potser seria convenient llegir “El naixement de la tragèdia” de Nietzsche abans de fer una tercera lectura d’aquest llibre.

Viatge al voltant de la meua cambra – Xavier de Maistre

Plaer al cub. Plaer pel llibre, plaer per la traducció de Salvador Company i Anna Torcal (i pròleg d’Antoni Martí Monterde) i plaer per l’edició de la universitat de València. Si no fos perquè és difícil de trobar, és un llibre ideal per regalar a parents i coneguts d’aquells que expliquen les vacances amb orgasmes i powerpoints, o bé per llençar amb violència contra l’aparador de qualsevol agència de viatges. Aquest és un dels llibres que més plaer m’ha proporcionat últimament. M’imagino que Xavier de Maistre devia ser un amant interessant. Després de llegir aquest llibre valoro especialment un cobrellit fantàstic que tinc de color rosa i blanc. Aconseguiu aquest llibre i amb ell potser sereu una mica més feliços.