Lena – Jordi Coca
Després de deixar el suposat gènere eròtic, gairebé sense pausa arribo a una novel·la que jo també consideraria de gènere eròtic i que dormia de feia anys a la prestatgeria del menjador de casa fent cara de no haver trencat ni un plat. Un parell de personatges desiguals, un d’enorme i un de molt petit quant a la quantitat de detalls proporcionats i una aventura quotidiana que avança i que pren un aire místic i sensual com de novel·la d’Haruki Murakami. Mig llibre és una construcció de perfeccions i mig llibre n’és el seu enderrocament aparent. Enmig de boscos i llacs idíl·lics hi ha combats incòmodes entre fortaleses i febleses, alguna sorpresa desagradable i una frase final que és una sentència que no oblidaré. Recomanat per a qui confiï i desconfiï de la seguretat de les aparences, de l’ordre i de la passió extrema, tot ben barrejat.
a Juliol 25, 2010 a 1:27 am
Ostres, he fet el comentari que anava aquí al post anterior! Perdona, escric des d’un netbook, la pantalla és petita, és tard… m’he embolicat…
a Juliol 25, 2010 a 6:40 pm
Un llibre intens. El recordo com una “baixada als inferns” del narrador. El mateix, Coca; crec, per cert.
a Juliol 25, 2010 a 11:09 pm
XeXu: No t’amoinis, aquí s’embolica tothom :).
a Juliol 25, 2010 a 11:14 pm
El veí de dalt: No m’esperava que fos tan intens.
a Abril 18, 2012 a 6:03 pm
Carai! Acabo d’acabar aquest llibre i buscava ressenyes d’altra gent, aviam què els havia semblat. I et trobo a tu, que just ahir vaig anar a parar al teu altre blog… de vegades la catosfera és petita!
En tot cas, molt d’acord amb tu. Jo també trobo que el sexe és un tema molt central del llibre. I també l’he trobat Murakamià. Murakami a la catalana, situat a Suècia i amb més sexe.
L’he llegit molt ràpid i m’ha agradat, però entendria que a algunes persones els pugui molestar tant de sexe tan explicadet. Ens veiem pel teu altre blog!