La casa de los encuentros – Martin Amis
Un altre llibre que fa mal. Un altre llibre per agafar mania als russos. No sé què li passa a Martin Amis amb els russos. No crec que sigui res personal, més aviat suposo que és la seva manera de relacionar-se amb el sublim. Em sembla que Amis utilitza els russos com excusa per parlar d’alguna cosa. I de què parla aquest llibre? Per mi parla del rebuig amorós. Però evidentment en aquest llibre trobareu detalls escabrosos i bruts sobre una part de la història russa i tanta misèria humana com vulgueu. I no trobareu ni una sola història tendra amb la qual sentir-vos còmodes i plorar tranquil·lament mentre els nens juguen al jardí. Que vagi de gust. És possible l’amor?
Llegir de nit 
a Novembre 1, 2010 a 4:16 pm
Sona molt interessant però ara mateix no me’l podria llegir: ja tinc prou dificultats amoroses com per llegir aquest llibre!
Bona crítica.
a Novembre 2, 2010 a 7:01 pm
fa dies i dies que és a la llista de pendents. Em fan mandra els llibres durs , aquest any n’he fet passar dos i crec que ja tinc el cupo del 2010 saturat. Seguirà a la llista. Algun Martin Amis més amable recomanable ?
a Novembre 3, 2010 a 11:44 pm
Myself. Gràcies! No en tinc ni idea però a vegades allò de veure algú que té encara més dificultats pot ser un consol 🙂 A mi aquest llibre em va sorprendre per aquest tema que comento del rebuig amorós però és un llibre duret més enllà d’això.
Viuillegeix. De Martin Amis em va sorprendre El llibre de Raquel, i em va enamorar profundament (i encara no ho he superat) Experiència. Et recomano els dos i m’encantaria llegir-ne la teva opinió
a Novembre 5, 2010 a 7:31 pm
Hola! No coneixia el teu bloc i em sembla molt interessant. El Martin Amis em costa però aquest llibre que comentes me l’apunto.
a Novembre 7, 2010 a 4:58 pm
Hola kweilan, a mi aquest blog no m’acaba de fer el pes encara que sigui meu (uf quina frase…). Cada dia tinc més dubtes sobre el seu sentit (i sobre el meu criteri) però em sembla que em ve de gust continuar anotant alguna cosa sobre els llibres que llegeixo. Per quin motiu et costa Martin Amis? Què n’has llegit? Tinc molta curiositat per ell i per la recepció que tenen els seus llibres
a Novembre 20, 2010 a 5:17 pm
Jo també el tinc a la llista de pendents, però ara per ara una història crua i sense res amable no em crida massa l’atenció… Tampoc conec l’autor, però em sembla que vull descobrir-lo amb una obra més simpàtica.
a gener 29, 2011 a 11:11 am
Màgia, diria que en Martin Amis no té obres gaire simpàtiques però que justament aquest és un dels seus encants. L’altre és que s’ho passa pipa quan escriu. No sé exactament què ho fa però a mi m’agrada molt, fins i tot quan fa llibres que no m’acaben de fer el pes.