El diamant gran com el Ritz – F. Scott Fitzgerald

Llegir els contes que formen aquest llibre m’ha fet pensar en l’estil de les pel·lícules de la Ginger Rogers i en Fred Astaire. És un llibre àgil, fresc, imaginatiu, directe i sorprenent, i és també absolutament irreal com un escenari de Hollywood. Però no. De fet, és encara millor. En aquest llibre els personatges són reals i suen, s’emborratxen, s’equivoquen i s’avorreixen.

El llibre està format per set narracions més o menys llargues molt diferents entre elles: “Un bol de cristall tallat” (1920), “El primer de maig” (1920), “El diamant gran com el Ritz” (1922), “El noi ric” (1925-6), “Diumenges esbojarrats” (1932), “Un cas d’alcoholisme” (1937) i “Els recers de la felicitat” (1920).  El conte que dóna nom al llibre, “El diamant gran com el Ritz”, és una joia i m’he enamorat sense remei de les seves descripcions. Si pogués encarregar un somni, en demanaria un que passés en un lloc com el que es descriu en aquest conte.

Excepte nens, vells i animals de companyia, en els contes d’aquest llibre hi ha de tot. Hi ha des de paisatges fabulosos que semblen llampants decorats de grans produccions cinematogràfiques, a personatges que semblen actors de cinema en blanc i negre, passant per vides i misèries (i grandeses) diverses. I tot brilla i tot és fantàstic i molt elegant. Fins i tot els borratxos i els homes lletjos. I també les dones fracassades. I també els assassins. I també els diamants. Sobre les dones fracassades, en el conte “El noi ric” apareix la Dolly Karger, una dona que és descrita com una “gitana de l’inabastable”. Brillant.

Per mi aquest llibre ha estat una sorpresa agradable d’alt nivell. Per l’estil elegant i per la idealització -genial i inesperada- de la glòria drogoaddíctica, típica i tòpica d’alguns ambients habituals durant els últims noranta anys, poca broma. Voleu saber com és un llibre elegant i punyent a la vegada? Tasteu aquest llibre.