Junts i prou – Anna Gavaldà

Vaig comprar aquest llibre per tres motius. Per satisfer la curiositat que em desperten els anomenat s ‘best sellers’; perquè vaig pensar que m’aniria bé un llibre de bons sentiments i que suposadament és un cant d’esperança per als marginats emocionals; i, finalment, perquè és un llibre francès i com que m’agrada el foie i els cosmètics –hi ha res més francès que això, a part de la guillotina?-, vaig pensar que podria agradar-me.

Però la lectura del llibre ‘Junts i prou’ m’ha indignat. He llegit el llibre sencer per masoquisme perquè de tant en tant m’agrada llegir llibres que no m’agraden. En aquest sentit, m’ho he passat la mar de bé. Em recordava ‘Els homes que no estimaven les dones’ però en lloc d’haver-hi un excés de sexe i violència, aquí hi he trobat un enfarfegament de sentiments carrinclons i previsibles. No sé què és pitjor.

En tot cas, hi ha un capítol gastronòmic que m’ha agradat molt.