Siete noches – Jorge Luis Borges

Per fi he llegit alguna cosa de Borges. Es tracta d’un llibret petit i amb un títol molt bonic format per set conferències que l’escriptor va fer l’any 1977 -l’any que vaig néixer-, i que després ell mateix va revisar abans de la seva publicació. No ha estat malament l’experiència. Els temes dels set escrits són independents i ben diversos però tenen en comú la presència constant de referències que m’han resultat familiars.

No és que conegui tot allò a què feia referència Borges, ni molt menys, és que les referències bàsicament literàries i filosòfiques que fa Borges en aquestes conferències són les mateixes que sovint fa un cert grup d’intel·lectuals que em semblen interessants. Això m’ha sorprès moltíssim. Hi deu haver gaire gent com jo familiaritzada amb aquestes referències –potser sense ni saber que són referències que ja feia aquest escriptor ara fa trenta anys- i més aviat ignorant dels continguts originals als quals fa referència?

Després de llegir el llibre tinc ganes de llegir la Divina Comedia de Dante (potser seria una bona opció mirar d’aconseguir l’edició en italià i castellà i il·lustrada per Miquel Barceló?), penso continuar apuntant els meus somnis (i els malsons, de fet els malsons són el tema d’una de les  conferències). He après alguna cosa del budisme, de la càbala (sobre aquest tema Borges menciona Catalunya) i de la ceguesa.  Però el text que m’ha agradat més de tots és el que tracta sobre la poesia i la seva musicalitat. Molt recomanable tot el llibre. M’ha semblat una molt bona lectura tant si et perds amb les referències com si no.