Llegir de nit


La casa de los encuentros – Martin Amis

Posted in Martin Amis per Marta Millaret a Novembre 1, 2010

Un altre llibre que fa mal. Un altre llibre per agafar mania als russos. No sé què li passa a Martin Amis amb els russos. No crec que sigui res personal, més aviat suposo que  és la seva manera de relacionar-se amb el sublim. Em sembla que Amis utilitza els russos com excusa per parlar d’alguna cosa. I de què parla aquest llibre? Per mi parla del rebuig amorós. Però evidentment en aquest llibre trobareu detalls escabrosos i bruts sobre una part de la història russa i tanta misèria humana com vulgueu.  I no trobareu ni una sola història tendra amb la qual sentir-vos còmodes i plorar tranquil·lament mentre els nens juguen al jardí. Que vagi de gust. És possible l’amor?

Anuncis

Perro Callejero – Martin Amis

Posted in Martin Amis per Marta Millaret a Octubre 25, 2009

Horrorós. Qualsevol cosa menys recomanable. Malgrat la meva habitual fascinació per l’autor, aquest llibre m’ha indignat. Si l’hagués de definir amb una paraula: cagarrufa. I això que la idea de fons em sembla interessant si és que es tracta d’un exercici honest i atrevit sobre la moral i la seva absència i, de retruc, el tema de la innocència sobre el qual ja reflexiona Martin Amis a Experiència. Però passa que em sembla que l’autor no se’n surt i el dubte que tinc és si es tracta d’un fracàs literari o d’una demostració exitosa del fracàs de les idees sobre moral i innocència. M’hi perdo. Sigui com sigui, tant si és fruit d’una reflexió més ambiciosa com si és una innecessàriai i provocativa presentació del top ten de les misèries humanes, segons la meva opinió, el llibre resulta brut i massa depriment, inabastablement insofrible, “inquietant” com diuen algunes crítiques. Una cosa bona? Molt de tant en tant hi ha algun punt humorístic molt bo.

Koba el Temible – Martin Amis

Posted in Martin Amis per Marta Millaret a Octubre 25, 2009

koba

Desordenat, pedant, dens i ple d’enginys de novel·lista que, de fet, és el que aguanta la lectura del llibre. Fa venir ganes de llegir les fonts en què està basat, aquest podria ser el punt fort del llibre.