Robinson Crusoe – Daniel Defoe

Llibre d’autoajuda disfressat de llibre d’aventures. Escrit l’any 1719, és divertidíssim de llegir. Comença amb un pessimisme exagerat (i còmic) que m’ha fet pensar en l’avorriment que pot sentir un adolescent actual, continua amb un reguitzell d’experiències desoladores (i dramàtiques) difícils d’experimentar al nostre cantó de món i se situa, finalment, en un optimisme constant (i desitjable) que es manté durant tot el llibre.

El tema central és la cultura de l’esforç i els beneficis de la planificació aplicada amb èxit a totes les esferes de la vida excepte el sexe, que deu ser l’únic tema que no apareix enlloc en aquest llibre. Divertit, enriquidor i molt entretingut, m’ha semblat en conjunt un passatemps meravellós.

Un parell de bombonets que destacaria són els fragments on es fa referència als espanyols a Amèrica, les relacions amb Divendres i el relat d’una travessa terrorífica pels Pirineus amb una quantitat exagerada de llops per companys de viatge.

Fàcil de llegir i refotudament interessant.

També té gràcia la biografia de l’autor, Daniel Defoe, un escriptor força hàbil a l’hora de treure profit a diferents situacions de la seva vida.