Antígona – Sòfocles

Un dia em trobo que he de fer temps i agafo l’Antígona d’un prestatge de la biblioteca. És la traducció de Carles Riba i l’agafo amb certa desconfiança. L’entendré?

Començo a llegir el text i la sorpresa és brutal. M’ho passo molt i molt bé.  La conclusió és clara i apassionada: Que no us espanti res. Llegiu teatre! Llegiu teatre grec clàssic! Llegiu l’Antígona i deixeu-vos endur pels conflictes, pels dilemes i per la cerca d’equilibris vitals, familiars, legals, polítics, etc. que planteja. Sentireu que us traslladeu a la Grècia clàssica i que és com si no haguéssiu sortit de casa. Si a sobre podeu llegir la traducció de Carles Riba el plaer serà encara més gran.

No pretenc descobrir la sopa d’all però m’agrada insistir en el fet que disposar de bones traduccions és tot un privilegi. Només cal que estiguin disponibles a les llibreries, és clar. En aquest cas, però, no hauria de ser gens difícil perquè la traducció va reeditar-se fa un parell d’anys.

Insisteixo un cop més: Llegiu teatre! Llegiu teatre grec clàssic! Si us deixa indiferents, no us agrada o si no us fa venir unes ganes boges de discutir mil coses amb qui sigui, em comprometo a confessar quins llibres d’autoajuda he llegit duran els últims trenta-tres anys.