Speculum al foder – Anònim

La notícia de l’existència d’aquest llibre m’arriba com una promesa excitant: el Kamasutra català. Com una au fènix editorial emergeix del quasi-no-res un llibre sobre sexe que prové d’un manuscrit anònim català del segle XV.   L’Speculum al foder es pot trobar en una bonica edició de l’any 2007. Això hauria de sortir al Telenotícies!

Però que ningú no es faci falses il·lusions. El llibre és un tractat pràctic de sexualitat medieval que, a sobre, no trobareu adaptat al català actual. Però suposo que ningú no esperarà trobar en un tractat medieval solucions o respostes a les seves inquietuds més íntimes. O potser sí?

En aquest llibre hi ha altres coses excitants. En el pròleg he trobat, per exemple, la raó per la qual el Kamasutra em va semblar una decepció. Es veu que utilitza, igual que aquest tractat, un recurs literari pervers: l’enumeració caòtica, que ve a ser allò de prometre molt amb grans titulars i després despistar el pobre lector que no veurà satisfeta la seva curiositat perquè els temes no acabaran de desenvolupar-se mai.

Però no passa res. La lectura d’aquest tractat m’ha semblat un plaer voyeurístic. Salvant moltes distàncies,  seria una cosa semblant a llegir d’aquí a sis-cents anys un article de la revista Cosmopolitan, un d’aquells articles pràctics tipus ‘Multiorgasmo. Explícaselo con lencería’.

Sigui com sigui, amb l’excusa sexual aquest llibre m’ha semblat un aperitiu selecte de l’època medieval. Sobre la dificultat de llegir català del segle XV, amb una lectura ràpida n’hi ha prou per identificar i gaudir de paraules i bestieses prou engrescadores. Si volem anar més enllà, una lectura més profunda ens aproparà a aspectes de la medicina galènica i dels diversos tractats orientals en què es va basar l’autor.

Junts i prou – Anna Gavaldà

Vaig comprar aquest llibre per tres motius. Per satisfer la curiositat que em desperten els anomenat s ‘best sellers’; perquè vaig pensar que m’aniria bé un llibre de bons sentiments i que suposadament és un cant d’esperança per als marginats emocionals; i, finalment, perquè és un llibre francès i com que m’agrada el foie i els cosmètics –hi ha res més francès que això, a part de la guillotina?-, vaig pensar que podria agradar-me.

Però la lectura del llibre ‘Junts i prou’ m’ha indignat. He llegit el llibre sencer per masoquisme perquè de tant en tant m’agrada llegir llibres que no m’agraden. En aquest sentit, m’ho he passat la mar de bé. Em recordava ‘Els homes que no estimaven les dones’ però en lloc d’haver-hi un excés de sexe i violència, aquí hi he trobat un enfarfegament de sentiments carrinclons i previsibles. No sé què és pitjor.

En tot cas, hi ha un capítol gastronòmic que m’ha agradat molt.