El arte de lo posible – Benjamin Zander

He passat una molt bona estona amb aquest llibre. Com us ho explicaria? Teniu algun amic pràctic? Una d’aquelles persones que en lloc de donar voltes i voltes i voltes pel pis buscant el telèfon d’algú, simplement arregla el que sigui (una aixeta, un quadre que cal penjar, un llum que cal instal·lar) i a sobre ho fa amb un somriure sense fer-vos sentir inútils?

Oi que no cal que aquesta persona, a més, sigui un expert en literatura eslava o un narrador sublim, per exemple? No trobeu agradable, de tant en tant, no complicar-vos tant la vida? Penseu d’aquesta manera? O necessiteu llegir sempre autors que publiquen a Anagrama o a Minúscula?

Si sou éssers humans imperfectes com jo potser gaudireu amb aquest llibre. És un llibre que classificaria d’autoajuda perfeccionada. Ep, no marxeu. Ni tan sols el pitjor llibre del món no us farà cap mal (a menys que algú l’utilitzi com a arma en contra vostra). Aquest llibre es llegeix bé. La seva lectura no farà que se us cremi el cervell ni que us torneu impotents ni frígides. Tampoc no us convertirà en unes màquines sexuals malgrat el títol.

És un llibre pràctic que proposa una sèrie de recomanacions per a la vida. Llegiu-lo i si voleu no ho expliqueu a ningú. El que més m’ha agradat és la regla número sis. Una lectura agradable i no-literària (que també va bé) ideal per a la primavera. Lectors de Kant i Derrida: absteniu-vos.